Reflexions sobre les pràctiques gratuïtes

Arriba l’estiu i qui més qui menys té interès en posar en pràctica tot allò que ha après durant el curs, però també poder fer uns calerons per fer un viatget o poder-se autofinançar el dia a dia del proper curs. Des de la UPF es signen convenis amb mitjans de comunicació generalment locals, per tal que els seus alumnes tinguin facilitat per fer pràctiques, ara bé, aquests convenis no exigeixen que els alumnes tinguin un sou, encara que sigui mínim. Aquí unes quantes reflexions al respecte:

1. Una llicenciatura de segon cicle com és periodisme a la UPF potencia que els seus estudiants siguin en molts casos llicenciats i estiguin fent un segona carrera. Penso que després de cinc anys estudiant i en molts casos, treballant encara que sigui en feines temporals, proposar-nos que estiguem tres mesos treballant quatre o vuit hores al dia gratuïtament és una falta de respecte a la nostra inteligència i una manca de confiança en el sistema educatiu.

2. Considero que una universitat que està qualificada com una de les més bones pel que fa als estudis de periodisme, pot assegurar a les empreses que els seus alumnes en pràctiques no seran una càrrega sinó un treballador més que augmentarà la producció de l’empresa.

3. Penso que acceptar treballar com a periodista sense cobrar desvirtua la professió ja que la desvalora i suposa que aquells que la prenem com una professió tenim una àmplia competència deslleial, estudiants gratuïts en pràctiques. Caldrà veure que n’opinen aquests estudiants quan busquin feina, cobrant.

4. Crec que posant en pràctica allò que t’ensenyen a classe aprens molt més, per això dóno suport a iniciatives en aquesta línia com són tres mesos de pràcticum reconegut en crèdits al tercer trimestre de segon (un sou mínim en aquest cas també el consideraria adequat ja que els crèdits tenen un cost). Ara bé, o diners o espècies, que el lampista em cobra quan se m’espatlla la canyeria i per molts rollos de pràctiques que li expliqui, no se’n va sense cobrar.
També animo a tots els estudiants a buscar-se la vida fora del que facilita la universitat, enriqueix molt.

5. Penso que una creuada de braços conjunta dels estudiants seria una solució, però seria la resposta a una mala organització de la universitat que hauria d’haver reunit totes les universitats que imperteixen periodisme per acordar que cap d’elles firmi convenis a zero euros i així garantir un futur de qualitat a la professió.

Que cadascú faci allò que cregui més convenient i li deixi la consciència més tranquila, hi ha molts factors que intervenen i compliquen aquesta reflexió! Bon estiu

Animo a qui ho cregui a respondre, criticar i afegir noves reflexions. Del resultat se’n podria fer un escrit públic!

Anuncis

4 pensaments sobre “Reflexions sobre les pràctiques gratuïtes

  1. Aina, he tornat a llegir les reflexions, perquè després de 3 dies treballant, ja tinc la impressió de que m’estan explotant com a ma d’obra tirada de preu. És inadmissible! Suscric la teva idea de fer un comunicat dirigit a la universitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s