Entitats de luxe sense una aposta política

L’amateurisme de les entitats de cultura popular i tradicional sovint s’ha vinculat a col·lectius poc seriosos o a una forma d’oci vinculada a la festa, sense més. Una reminiscència del passat que quatre “matats” s’encaparren a mantenir. Un error, sens dubte, aquestes entitats són molt més que tot això.

El cos de dansa de l’Esbart ha guanyat el premi Besmina 2011 per la seva proposta escènica; els Diables han promogut la creació d’una colla a Polònia; els Castellers han descarregat el seu primer 4de8 i el grup Mediterrània ha viatjat a Pevidem (Portugal) en representació de la cultura catalana. I tot això, amb el nom de Sant Cugat del Vallès, la nostra ciutat. Una llista d’èxits dels últims mesos que posa de manifest la qualitat de la feina que fan les entitats de cultura popular i tradicional catalana de Sant Cugat i que són resultat d’una implicació vocacional dels seus membres setmana rere setmana, i no sense traves!

Cal destacar, d’una banda, la tasca social d’aquestes entitats: espais d’integració i socialització que inculquen una quantitat de valors innombrables als seus membres. No exagero. El respecte, el treball en equip, la solidaritat, la cooperació, el compromís, l’esforç… són el pa de cada dia d’aquests col·lectius, que més que pregonar-los els apliquen a diari per tirar endavant les seves entitats. Una manera d’entendre la vida.

D’altra banda, no podem deixar escapar les traves que han de superar per aconseguir tirar endavant. A dia d’avui la majoria d’entitats de cultura popular no tenen garantit un espai fix d’assaig que els permeti crear un lloc de referència i creixement a llarg termini, l’Ajuntament no fa una aposta ferma de difusió de l’activitat d’aquestes entitats, els tràmits burocràtics no són àgils, les subvencions arriben tard… Penso que la supervivència d’aquestes entitats ha d’estar garantida més enllà del suport públic, cal que siguin autosuficients per a ser grans; però penso que si l’administració realment es creu la seva tasca social ha de ser responsable i respondre a aquelles necessitats bàsiques que soles no poden afrontar i que dificulten la seva consolidació. A Sant Cugat s’han fet petits passets en aquesta direcció, però queda molta feina per fer.

Article publicat al web del TOT Sant Cugat l’11 d’Agost de 2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s