No ens cremeu les esperances!

Vaig ser al Caire dos mesos enrere i l’estat d’ànim del jovent em va compungir. Més enllà de la decepció, la frustració, la tristesa… el denominador comú dels protagonistes de la revolució àrab era la pèrdua d’esperança, el no ser capaços d’augurar un futur millor, res, zero, fosc…

Els cairotes van donar-ho tot als carrers, agafaven l’esperança i sortien a reivindicar un canvi polític, que va arribar, però en forma de noves repressions. Em va compungir intentar fer-me la idea de què ha de ser viure sense esperança.

Diumenge vam votar, més ciutadans que mai vam anar a deixar la nostra opinió a les urnes, perquè vam veure un bri d’esperança en aquestes eleccions. Companys polítics no deixeu que el poble català, que ha sortit al carrer a reivindicar un nou estat català i una societat més justa, perdi també l’esperança.

Article publicat al web del TOT Sant Cugat el 29 de novembre de 2012

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s